Titular notícies
Nombre de resultats 25 per a i

31/07/2014 - ¿Viva el decrecimiento?

Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Pensamiento Crítico” en el diario PÚBLICO, 30 de julio de 2014.

Este artículo critica la narrativa del movimiento que favorece el decrecimiento, que puede utilizarse fácilmente por los portavoces del capital financiero, uno de los mayores causantes de la crisis actual. El artículo también critica algunos de los conceptos de tal movimiento.


30/07/2014 - ¿Por qué el desempleo es tan elevado?

Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Pensamiento Crítico” en el diario PÚBLICO, 29 de julio de 2014.

Este artículo critica las explicaciones que pensadores neoliberales están dando al elevado desempleo existente hoy en la mayoría de países a los dos lados del Atlántico Norte, y que aparece con mayor intensidad en los países periféricos de la Eurozona.


29/07/2014 - Matteo Renzi: ¿la alternativa socialdemócrata en Europa?

Artículo publicado por Vicenç Navarro en el diario digital EL PLURAL, 29 de julio de 2014.

Este artículo señala que, en contra de lo que aparece en los medios, la política económica y fiscal del gobierno presidido por Matteo Renzi es profundamente continuista con las políticas llevadas a cabo hasta ahora en la Unión Europea, y que han causado el enorme descenso de la socialdemocracia en este continente.


28/07/2014 - Comentaris sobre el comunicat de Jordi Pujol

Per explicar el contingut de la reunió de la Comissió Executiva del PSC he mantingut un contacte amb els mitjans de comunicació. A continuació trobareu els meus comentaris sobre el recent comunicat de Jordi Pujol.

 

L’engany de Jordi Pujol ha causat un gran mal a la política, al catalanisme, a la Generalitat i a Catalunya.

Molts catalans i catalanes ens sentim avui indignats, traïts, enganyats.

Només podrem recuperar-nos col·lectivament d’aquest cop a través de la veritat, la transparència i l’exemplaritat.

És impossible amagar el cap sota l’ala. El que ja sabem fa del tot impossible pensar que les coses segueixin com si res. La sospita sobre el que no sabem esdevé insuportable. Claredat, veritat i transparència són del tot exigibles.

Els fets són d’una enorme gravetat i transcendència, i, objectivament, agradi o no, escampen una feixuga ombra sobre el projecte polític i l’obra de govern de Convergència i Unió.

Esperem que Jordi Pujol i el president Mas estiguin a l’alçada de les circumstàncies. A ells correspon prendre la iniciativa per esclarir totalment els fets.

Pel prestigi de les institucions i pel bé de Catalunya els demanem celeritat i contundència.

No acceptem de cap de les maneres que els actes d’una persona siguin aprofitat per atacar les institucions catalanes.

Ho hem dit sempre: Pujol no és Catalunya.

Estem convençuts que sabrem superar aquesta situació i l’enorme decepció i indignació causades per una evasió fiscal al llarg de 34 anys per qui va presidir la Generalitat al llarg de 23 anys.

És imprescindible conèixer el volum total defraudat per Jordi Pujol i la seva família, així com l’origen de tots els ingressos que van escapar del control de la Hisenda pública.

L’evasió fiscal continuada i l’opacitat de la procedència dels fons perverteix la política i acaba amb la moral col·lectiva. Només podrem recuperar-les a través de la veritat.

Som conscients que l’erosió de la política i de les institucions té a veure amb comportaments com aquests i d’altres que estan afectant la vida pública des de fa massa temps.

També som conscients que l’esforç col·lectiu per netejar la imatge de la política no pot ni ha d’esdevenir una batalla partidista.

És obvi que la nota de Jordi Pujol és del tot insuficient, perquè malgrat la gravetat dels fets que s’hi reconeixen, encara calla molt més del que diu. I això no és acceptable.

Utilitzarem tots els mitjans al nostre abast per a l’esclariment total dels fets, però reiterem que, pel bé de tots, convé que Jordi Pujol, el president Mas i Convergència i Unió prenguin la iniciativa i evitin un espectacle de batalla partidista que no seria positiu per recuperar la bona imatge de la política.

Jordi Pujol, com a president de la Generalitat des de 1980 a 2003, ha de ser conscient de la insuficiència de les seves explicacions i del dany que ja ha causat a la política, les institucions, la societat i el país. Esperem d’ell els gestos i decisions que limitin en el possible que aquest mal augmenti encara més.

És obligada una explicació exhaustiva que hauria de produir-se en seu parlamentària. També fora convenient la renúncia al tractament i a les prerrogatives com a expresident.


28/07/2014 - Lo que los Ministros de Economía y Finanzas españoles nunca hubieran dicho

Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Pensamiento Crítico” en el diario PÚBLICO, 28 de julio de 2014.

Este artículo describe las reflexiones autocríticas del que fue Ministro de Economía y Finanzas durante la Administración Clinton, declaraciones que serían impensables entre los Ministros de Economía y Finanzas que ha habido en España durante la crisis.


28/07/2014 - Margarita Robles y otras reacciones al fraude pujolista

imageLa magistrada del Tribunal Supremo Margarita Robles, que formó parte del tribunal que archivó el caso de Banca Catalana, ha recordado que solo ocho magistrados, entre ellos Robles, pidieron el procesamiento de Pujol –motivo por el cual recibieron “grandes críticas”– y considera que “el tiempo pone las cosas en su sitio”.

Según ha precisado la magistrada, la declaración hecha estos días por Pujol sobre unos hechos que evidencian, a su juicio, “una conducta insolidaria hacia la ciudadanía y un engaño sin paliativos hacia la misma”, le traen a la memoria el procedimiento seguido en su día ante la Audiencia Territorial de Barcelona, de la que ella era entonces parte integrante como magistrada de la Audiencia Provincial de Barcelona.

Concretamente, Robles reivindica “el gran trabajo” realizado por los fiscales Carlos Jiménez Villarejo y Jose María Mena. “Parece que en este caso se ha hecho realidad aquello de que el tiempo pone las cosas en su sitio y por eso creo que es imprescindible reivindicar ahora el gran trabajo hecho por los fiscales Carlos Jiménez Villarejo y Jose María Mena que fueron ferozmente criticados por la querella detalladísima que presentaron respecto a actuaciones desarrolladas en Banca Catalana”, apunta.

También indica que es el momento de “hacer autocrítica y reconocer los errores que pueden cometer en ocasiones los tribunales de Justicia”. Según precisa, solo ocho magistrados de los componentes del Pleno formularon entonces Voto particular, entendiendo que “procedía el procesamiento de Jordi Pujol, por hechos que treinta años después se han manifestado en los términos en que lo ha hecho”. Y recuerda que por ello recibieron “grandes críticas por lo que algunos consideraban ataques a Catalunya”.

No es extraño que todavía le duela la reacción “oficial” catalana a la Magistrada: en el blog de un “arqueoleg glamurós” apasionado por la historia, podemos leer:

“El 31 de Mayo de 1984 una masa muy enfadada de Consellers, Regidors o simples Caciques, y simpatitzantes, con comparsas de su muleta y fiel palangana ERC, se manifestaron desde Plaça Sant Jaume hasta el Parlament para pedir que la justicia no investigase y dejase impune la corrupción del patriarca nacionalista Jordi Pujol, por el caso de Banca Catalana, desde donde habían desaparecido centenares de millones de pesetas. Se dedicaron a gritar y agredir con insólita violencia a diputados del PSC i del PSUC. Nadie fue detenido, a diferencia del Sitio al Parlament de 2011. Pujol se dirigió a la masa de seguidores lobotomizados que esperaban sedientos las palabras de su Mesías:

“Somos una nación, somos un pueblo y con un pueblo no se juega. A partir de ahora, cuando alguien hable de ética y moral seremos nosotros”

(Seguir leyendo aquí. Y no se pierdan tampoco los “mil demonis” que se llevan a Lluis Bosch)

imageEste recuerdo de la historia de la infamia catalana sólo debe servir para ayudarnos a crecer y madurar. Si todavía alguien idealizaba la burguesía dirigente catalana (después del “affaire” del Palau de la Música) es hora de que entienda que los pozos de aguas negras no pueden irse llenando infinitamente con corrupciones “nostradas”, y deben vaciarse por salud pública. Pero, en este caso, no para volverse a llenar, sino para que fluya financiación pública, limpia y transparente para nuestra sanidad, para el personal docente, para las personas con discapacidad… Para que pueda cuidarse y atenderse a todas las personas que lo necesitan. Porque es su derecho, nuestro derecho, vivir en una sociedad honesta, y en la que nadie se sienta abandonado o se le niegue atención o medicinas. Y para eso hay que acabar con la corrupción y la mentira, y mandar a nuestro basurero particular todos esos los prohombres del país a los que sólo les interesa engrosar sus cuentas en paraísos fiscales. Para ellos, el pueblo sólo cuenta para que puedan subirse a sus espaldas, y así parecer más altos…

Margarita Robles espera que los años transcurridos y los “errores que hay que lamentar”, no impidan las respuestas políticas, sociales y judiciales que en aquel entonces no supieron o pudieron abordar y que “a lo mejor hubieran impedido conductas que tuvieron lugar” y que rechazaron. Espero que cada vez seamos más las personas en Catalunya que nos alejemos de los mitos de pies enfangados y seamos capaces de decidir un futuro sin mitos ni coartadas, un mañana solidario y digno.



27/07/2014 - Una propuesta de mínimos por la soberanía sanitaria

Originally posted on Dempeus per la salut pública:

Una propuesta de mínimos por la soberanía sanitaria

Angels Martínez Castells y Sergi Raventós Panyella
Fundadores de Dempeus per la Salut Pública

Quatre Dempeus: Àngels, Toni, Elena i Sergi,

Diversos activistas, universitarios y profesionales relacionados con la salud y la sanidad han elaborado un Manifiesto que es, en cierto sentido, una respuesta al documento presentado por la sectorial de salud de la Asamblea Nacional de Catalunya (ANC). Aunque no es la primera crítica que suscita dicho documento, en el Manifiesto “Por el derecho a decidir también nuestra salud y el sistema sanitario de Catalunya” —que se encuentra en la actualidad en proceso de difusión y recogida de firmas— sí se ofrece un programa alternativo de soberanía sanitaria.

Las personas que han elaborado y firman el Manifiesto consideran fundamental que no se confunda la soberanía con el interés particular del mundo empresarial privado de la sanidad, como demuestra el hecho de que el documento de la ANC fue presentado por Helena Ris, actual directora general de la Unio?n Catalana de Hospitales…

View original 1.175 more words



26/07/2014 - Es tiempo de respuestas más duras y más comprometidas

imageEn otro de sus reportajes imprescindibles, Jessica Mouzo Quintans recoge las declaraciones de la Coordinadora de entidades del SAP Muntanya, integrada en la PDS y formada por 12 asociaciones vecinales y sindicatos sobre derivaciones de enfermos de la pública a la sanidad privada. Según la propia dirección del hospital, desde principios de año ya suman 575 las intervenciones con tiempo límite de espera que se “traspasaron” al Hospital del Sagrat Cor, de titularidad privada, lo que significa un 12% de la lista de espera en artroscopias (20 pacientes), otro 20% de las intervenciones de rodilla (unas 90), más un 10,5% de las de juanetes (15 operaciones) y finalmente un total de 450 cataratas (que corresponden al 21% de la lista de espera de esta patología). Ya ven ustedes, intervenciones no especialmente complicadas, de las que la sanidad privada agradece. Por ello, el médico Josep Martí, ex director asistencial del Vall d’Hebron y miembro de la Coordinadora del SAP Muntanya, y uno de los redactores del Manifiesto por el derecho a decidir nuestra salud y el sistema sanitario de Catalunya, afirma que “estamos asistiendo a una privatización encubierta por la vía de los hechos”.

También la Junta de Personal del Hospital de Bellvitge denuncia la desaparición de “unos mil pacientes de la lista de espera” entre junio y julio. “No puede ser que se deriven operaciones a otros centros cuando Bellvitge tiene capacidad para asumirlo. Que doten de recursos y presupuesto a este hospital público en vez de mandarlos a la privada”, explicó la delegada de Metges de Catalunya, Teresa Fuentelsaz.

imagePero así impone también Boi Ruiz la privatización, que quiere manener lo más oculta posible, y que una mayoría parlamentaria esta semana, gracias al pacto PSC-ERC, no se atrevió a condenar. Tiene sentido, pues, lo que ha escrito Carlos Jimenez Villarejo, ex-fiscal anticorrupción, en el blog de Dempeus y que en parte transcribo aquí. Jimenez Villarejo opina, con su solidaridad y apoyo a los pacientes, usuarios y familiares de la sanidad pública y en concreto de Bellvitge, que no se trata de hechos nuevos, sino “la consecuencia, esta vez ante una ejemplar rebeldía ciudadana, de las políticas neoliberales y, por tanto, de reducción y privatización de la sanidad publica, como lo han acreditado las actuaciones de colectivos sanitarios y de Cafeambllet. Ya meses antes, Boi Ruiz y su equipo directivo fueron denunciados ante la Fiscalía y el Tribunal Superior de Justicia,por muchas razones. La principal, la imposicion arbitraria e injusta,en favor de sus intereses privados-de donde procedían-de una privación a los ciudadanos de un derecho cívico fundamental, como es el derecho a la salud. Denuncias que fueron rechazadas. La impunidad que les otorgó el carpetazo a dichas denuncias ha estimulado su respuesta actual, que está llevando los hospitales, por imposicion de los políticos irresponsables,a “denegar la asistencia sanitaria” a muchos pacientes, otra forma de delito que equivale a acentuar el desamparo y desasistencia clínica de los mismos.”

Jimenez Villarejo, que ayer fue personalmente a manifestar su solidaridad con la #rebeliónBellvitge sugiere que más que reprobaciones destinadas a no salir adelante, es tiempo de superar las estrechas vias parlamentarias y formular “una querella criminal contra esos responsables del hundimiento de la sanidad pública en Cataluña”, como la que hace tiempo planteó ICV, por fraude fiscal, contra Emilio Botín y todo su equipo del Grupo Santander. En opinión de Carlos Jimenez Villarejo, el “estado actual de la sanidad publica exige a la izquierda respuestas más duras y más comprometidas. Lo demás, una vez que pasan los primeros momentos, se convierte en superfluo. Los ciudadanos y, sobre todo, los pacientes de Catalunya no lo merecen. Está en juego su salud y su dignidad, antes que promesas controladas, que no se olvide, por la derecha nacionalista.”

Y vistos los últimos “descubrimientos” sobre cuentas en Suiza de quien lideró durante tantos años esta derecha nacionalista (y que tanto persiguió a Carlos Jimenez Villarejo por hacer bien su trabajo en la Fiscalía) las recomendaciones de quien salió elegido eurodiputado por PODEMOS cobran (si es que hacía falta) mayor sentido.



25/07/2014 - Opiniones apasionadas s/Núria de Gispert, nuestra Andrea Fabra

Núria de Gispert: una aristócrata sinvergüenza en el Parlament de Catalunya

· Por Albano Dante Fachin Pozzi

imageEsquerra Republicana de Catalunya dio ayer –otra vez– todo su apoyo para que CiU siga su plan de privatización sanitaria. Un plan hecho a medida de las mutuas y los hospitales privados que Boi Ruiz representaba antes de ser consejero de sanidad. Todos los partidos votaron a favor de reprobar el consejero Boi Ruiz. Excepto CiU y ERC.

Este era el guión de la obra. De que el escenario tuviera el mismo nivel asqueroso se encargó la presidenta del Parlamento, Núria de Gispert, de CiU. La cosa pasó más o menos así: Poco antes de la votación, fue el turno de palabra de la diputada de CiU Meritxell Borràs. Su intervención comenzó compadeciéndose de Boi Ruiz:

“Consejero, ya ve … este verano, le ha tocado … cada año hay un tema, y este año corresponde a la sanidad”.

Como diciendo: “Ya ve consejero, estos del pueblo, siempre tocando los cojones …” Así comenzó Borrás una intervención burda, baja y tramposa. Una intervención de aquellas que ayuda a recordar que CiU es la sucursal catalana del PP más reaccionario, casposo y faltón. La misma derecha soberbia –y corrupta– que va por el mundo y por los parlamentos dando lecciones. Lo pueden ver aquí ustedes mismos. Son sólo 3 minutitos:

VÍDEO

Mientras Borrás vomitaba su ataque –que en el fondo no es más que la demostración de que CiU ha perdido completamente los papeles en el ámbito sanitario– varios usuarios y trabajadores del Hospital de Bellvitge escuchaban desde la tribuna de invitados .. Hasta que no pudieron soportar más y, entre gritos, abandonaron el recinto. Aquí pueden ver los hechos:

VÍDEO

Son 38 segundos que hablan por sí mismos, pero me gustaría poner la atención en el segundo 35 cuando la Presidenta del Parlamento –la máxima figura de representación institucional después del presidente– dice:

“Es vergonzoso, eh, invitar a esta gente …”

Y volvemos a recordar que CiU es el mismo que aquel PP que se levanta de los plenos para no escuchar a los padres con cáncer, es el mismo que aquel PP que llama “que se jodan” y que se ríen de los que pierden sus casas.

Porque “esa gente” a la que se refiere Núria de Gispert –tataranieta de Dorotea de Chopitea– es gente que conozco. Es gente que lleva 2 años montando cada miércoles una parada en la puerta del Hospital de Bellvitge para ayudar a las personas que sufren en las listas de espera que soporta el pueblo.

Unas listas de espera que la señora de Gispert no sufre. Ni ella ni su familia, desde hace varias generaciones. Porque a pesar de que cobra un sueldo público desde el año 80 –pagado por “esta gente”– Núria de Gispert pertenece a la aristocracia más rancia donde además de Dorotea de Chopitea, encontramos caballeros vascos, industriales metalúrgicos, cónsules en las Indias y uno de los 3 fundadores del Banco de Barcelona, en el siglo XIX. Una familia de la calle Moncada y, más tarde, de palacio señorial en el Eixample. Una familia de negocios financieros y de caridad cristiana que fundaba hospitales que hoy son propiedad de la multinacional CAPIO, a la que el partido de la señora De Gispert no para de dar contratos. Esta es su gente, no “esta gente” que vive en Hospitalet y lucha por tener médicos y camas de hospitales para sus hijos.“Esta gente” que quiere derechos y no la caridad de la aristocracia corrupta no es la gente de De Gispert.

image

Una aristócrata sinvergüenza. Esto es lo que es Núria de Gispert y Catalán. La que dice que invitar a “esa gente” en el Parlamento es una “vergüenza”. La que no entiende cómo dejan que “esta gente” ensucie la honorabilidad del Parlamento por donde se pasea impune su compañero de partido, el diputado imputado Xavier Crespo, que aún no ha explicado dónde están los 2,4 M € de euros que desaparecieron de los hospitales de Blanes y Calella, ni sus relaciones con la mafia rusa.

Ver a esta gente “tan ufana y tan soberbia” al frente de una país es indignante. El único consuelo que queda es que cuando la aristocràcia –la casta de la caspa–pierde el norte y la vergüenza, tiene los días contados. No tienen pan “esta gente”? Pues que coman pasteles!

Y ERC votando a favor de Maria Antonieta!



25/07/2014 - Lo que no se ha dicho sobre el nuevo banco de los países emergentes

Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Pensamiento Crítico” en el diario PÚBLICO, 25 de julio de 2014.

Este artículo muestra el origen y causa del establecimiento de un nuevo banco creado por los países emergentes BRICS, que representa una alternativa al Fondo Monetario Internacional (FMI), dominado por los intereses financieros de las instituciones bancarias estadounidenses y europeas. Las clases populares, tanto de los países emergentes como de los países desarrollados, podrían beneficiarse del establecimiento de esta alternativa al FMI.


25/07/2014 - Hi ha un balcó esperant

Casa_generalitat_web (2)

Tothom aquests dies està fent travesses sobre el futur del país. Hi ha algunes evidències i molts, molts interrogants. Les evidències són que hi ha hagut, potser des de la sentència del Constitucional del 2010, un canvi en la mentalitat de gran part del poble de Catalunya. Aquests canvis només es donen molt de tant en tant. N’hi va haver un als setanta quan van ser hegemòniques les idees de llibertat fins aquells moments només reclamades per heroiques resistències antifeixistes. I ara estem assistint a un altre canvi, el de la fi del règim de la restauració borbònica.

Continua havent-hi molta gent que creu que es poden reconduir les coses en despatxos, en la foscor i en molt poques mans. Crec que si algú vol influir en els esdeveniments el que ha de fer són propostes que vulguin convèncer al poble, o almenys a àmplies capes del poble.

Els historiadors sabem que mai ningú, o quasi ningú, ha predit el futur. Aquesta no és tasca d’historiadors o d’economistes -ara aquests sembla que s’atreveixen a tot- sinó de bruixes. La història la fan les dones i els homes quan tenen idees, s’organitzen i lluiten per aconseguir algun objectiu.
El dia 12 d’abril de 1931 hi va haver unes eleccions municipals, en aquell moment la gent creia que efectivament estàvem davant d’unes eleccions locals i prou. Es va fer de pressa i corrents una coalició de les esquerres republicanes del moment. Segurament la matinada del 14 d’abril quasi ningú esperava el que va passar. El clima efectivament hi era, però hi va haver un desencadenant per obra de Lluís Companys i poc després de Francesc Macià que no només va canviar la història de Catalunya sinó la d’Espanya. Walter Benjamin va escriure: “mentre actuem anem clarament per davant del que és el nostre coneixement”, doncs això mateix.
Ara el clima també hi és, el desencadenant no el saben ni aquells que en seran els protagonistes. I moltes vegades en la història hem vist com aquells que lluiten per un objectiu veuen com qui governa la nova situació són uns altres. Com diu Andreu Mayayo, “la raó i el coratge no sempre tenen recompensa”. També pot passar.
Quina forma prendrà el balcó als propers mesos? De moment el balcó encara està buit i els finestrals tancats però una gran part del poble català està esperant manifestar-se i expectant de veure com els nostres polítics escriuen pàgines de la nostra història.
(He manllevat el títol d’aquest article del magnífic llibre de Xavier Domènech: “Hegemonías. Crisis, movimientos de resistencia y procesos políticos (2010-2013)” del qual parlaré en una altra ocasió.)



25/07/2014 - La reprovació a la política sanitària i a un tripijoc indecent: “Artur Mas: sereu jutjats”

boi_ruiz_marina_geli_240 Ahir la tarda molta gent a Catalunya que seguia el debat parlamentari sobre llistes d’espera, transparència al sector sanitari, derivacions, corrupció i finalment, la reprovació a Boi Ruiz que va presentar el grup d`ICVEUIA, en un moment o altre, va perdre els nervis. No sols pel vot injustificable d’ERC “salvant” a un personatge que no s’ho val, en Boi Ruiz, que no es quedaria pas a l’atur si desapareix de la Conselleria (la privada ja deu tenir les seves portes ben obertes) sinó per tot el que s’amagava. Quin valor tenen (segurament més pel que callen) personatges com Xavier Crespo o Boi Ruiz, que s’han de “protegir” com si fossin espècies en extinció?

imageEl cert és que la sessió d’ahir al Parlament va ser com anar a passejar per un galeria de retrats que poc a poc esdevenien caricatures grotesques: La diputada del PP i l´infranivell de la seva intervenció (el més “ric” del seu discurs parlamentari va ser el dubte en la tria entre “anar a missa o repicar” o “fer la puta i la ramoneta”) o la diputada de CiU, que amb una defensa fonamentalista al màxim, digna de les Creuades, havia de suplir amb grans dosis d’indignació sobreactuada i mentides a l’engros, la manca de defensa de l’actuació del seu partit… Tant penós, tot plegat! I ja, per acabar, el despreci que es va escapar del micro de la presidenta del Parlament, Sra. de Gispert, quan va captar el seu disgust contra la gent treballadora que ja n’estava farta d’una representació grotesca. “Convidar a aquesta gent…!” Precisament aquesta gent que amb el seu treball a la sanitat i els seus drets de ciutadania fan que el Parlament tingui encara algun sentit, malgrat la mediocritat i la mala fe que alguns polítics i polítiques oferien impunement (o no!) a la ciutadania.

L’Albano Dante, de cafeAMBllet, ha expressat en el seu video bona part del que jo voldria dir… però encara queda. I sortirà. Es un video valent que els hi recomano de cafeambllet, però també si poden, vegin, en positiu, les intervencions d’Isabel Vallet i de Marta Ribas Frías. I ja desprès, escoltin amb atenció d´on venen els llots d’avui, com destapa la parlamentaria del PSC, i si en tenen humor i ganes (o necessiten un “xute” d’adrenalina) dediquin uns minuts més a la resta d’intervencions. Espero que no tardin en penjar tota la sessió a la web del Parlament. Per tot plegat, estic d’acord amb l’Albano: continuarà.

Veure també el que diu Jessica Mouzo Quintans a l’edició de Catalunya deElPais.



24/07/2014 - Los mitos neoliberales que alimentan las políticas fiscales del gobierno Rajoy

Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Dominio Público” en el diario PÚBLICO, 24 de julio de 2014.

Este artículo señala la falsedad de los mayores supuestos que guían algunas de las políticas fiscales que está siguiendo el gobierno Rajoy.


23/07/2014 - Pregunta al president de la Generalitat (23.07.14)

Transcripció de la pregunta de Miquel Iceta com a president del grup socialista al Parlament de catalunya, al president de la Generalitat, Artur Mas, en la sessió de control al govern

Moltes gràcies, presidenta.

Permeti’m, president, que en primer lloc jo també m’afegeixi a totes les peticions perquè el Govern de Catalunya, i el seu president al capdavant, es manifestin de forma clara i rotunda en favor d’aturar la massacre a Gaza. Li dic des d’un grup parlamentari que condemna totes les violències, però en aquests moments la que està colpint milions de catalans és la que s’està produint a una riba de la Mediterrània, que és el nostre mar, i que està produint un patiment insuportable i intolerable des de qualsevol punt de vista democràtic.

President, sense diàleg, negociació i pacte no és possible introduir un canvi substancial en les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya. Sense diàleg, negociació i pacte no tindrem ni una solució federal, ni una solució confederal, ni la independència. Sense diàleg, negociació i pacte, tampoc no hi haurà consulta.

President, ens agradaria que, si vol, pogués dir quan s’entrevisti amb el president Rajoy que els socialistes de Catalunya li fem costat a vostè en l’exigència de negociació, diàleg i pacte, per acordar el finançament econòmic, efectivament, per aturar l’aplicació de la llei Wert, perquè el Fons de Liquiditat Autonòmic no esdevingui el fons de liquidació de l’autonomia, per obrir una ponència al Congrés dels Diputats que estudiï la reforma de la Constitució per fer d’Espanya un estat federal que reconegui que Catalunya és una nació, un pacte fiscal solidari, blindi les competències de la Generalitat en matèria d’educació, llengua i cultura, i ens proporcioni una justícia i un Senat federals.

També hauria de dir-li a Mariano Rajoy que la sanitat catalana no pot suportar més retallades. Parli-li, si us plau, de Bellvitge o de la Vall d’Hebron. Digui-li també que els catalans i les catalanes no volem la nova regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs que ens volen imposar a tots i a totes. Que la reforma laboral està fent molt de mal.

President, hi ha moltes coses amb les que pot comptar amb els socialistes de Catalunya, estem al seu costat per afrontar molts dels problemes que afecten els catalans i les catalanes, i per denunciar l’especial responsabilitat del Govern d’Espanya en molts d’ells. Caldrà vèncer moltes resistències perquè el diàleg s’obri camí, també per fer possible la consulta.

Però president, també caldrà renunciar a preguntes que no encaixen en la nostra pròpia llei, a iniciatives i decisions unilaterals que ens aboquen, o bé a un carreró sense sortida, o bé a un xoc de trens que no beneficiarà a ningú, i això depèn de vostè.

President, com planteja i com està preparant la seva reunió amb el president Rajoy, que tindrà lloc la setmana que ve?


23/07/2014 - Richard D. Wolff | Capitalism’s Deeper Problem

El Profesor Navarro recomienda el visionado de este video.

Para ver el video tienen que acceder a este enlace.


22/07/2014 - Albano de @_cafeambllet pregunta mentre es multipliquen els insubmisos

Diverses persones li pregunten a l’Albano, editor de la revista cafeAMBllet.com  que perquè no es suma a la sectorial de sanitat de l´ANC per aportar la seva visió. Però el fet és que ni l’Albano ni cap de les desenes d’entitats que fa anys defensen la sanitat pública hem rebut cap invitació a participar a la sectorial.

Aquests són els enllaços que l’Albano recomana a la senyora Forcade recomano que es llegeixi:

Carta oberta de la IAC a l’ANC
http://www.catacctsiac.cat/docs_obser…

Pel dret a decidir també la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya
http://dempeusperlasalut.wordpress.co…

Salut per la independència? Estem sorpreses
http://www.eldiario.es/catalunyaplura…

Dani Sierra va iniciar la insubmissió a traumatologia

Dani Sierra va iniciar la insubmissió a traumatologia de Bellvitge

No sé si al final la Sra. Forcadell llegirà aquests arguments i podrà contestar a l’Albano… el que sí sé és que hi ha cada dia més gent indignada, descontenta i insubmisa que perd la por. Fins i tot en el llit d’un hospital.

Per acabar, passin per la secció de Catalunya de El Pais i llegeixin el magnífic article de la Jessica Mouzo Quintans sobre els darrers (o potser primers?) mohicanos de Bellvitge… gent magnífica, davids per la salut que perden la por davant els Goliaths austericides.

El camí que passa per plantar-se i dir PROU per la salut i la veritat, contra la corrupció, llistes d’espera i tancaments, l’estant recorrent de fa temps l’Albano Dante i la Marta Sibina de Cafeambllet. Ells, que ja han aconseguit les seves primeres victòries, ja saben que es pot guanyar a qui, amb mentides i mesures indignes, transita i repta per les portes giratòries i ens vol arrabassar (per fer-ne negoci gens saludable) la nostra sanitat pública.

 



22/07/2014 - El silenciado drama de Haití creado por las Naciones Unidas

Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Pensamiento Crítico” en el diario PÚBLICO, 22 de julio de 2014.

Este artículo denuncia la situación creada en Haití por los cascos azules y las Naciones Unidas, responsables de una de las epidemias de cólera más fuertes que han ocurrido en los últimos años en el mundo.


21/07/2014 - Cómo disminuir las desigualdades y salir de la crisis

Artículo publicado por Vicenç Navarro en el diario digital EL PLURAL, 22 de julio de 2014.

Este artículo señala intervenciones, que podrían haberse implementado para corregir las desigualdades y salir de la crisis, que deberían desarrollarse y no se están aplicando en España.


21/07/2014 - Un manifiesto exige el “derecho a decidir” el modelo de sanidad pública

Escribe Benoit Cros en eldiario.es : “Desde que comenzaron los recortes presupuestarios por parte de la Generalitat, la defensa de la sanidad pública ha sido -junto con el proceso soberanista- un tema central de la agenda política catalana. Es en este contexto que diferentes movimientos sociales han publicado un manifiesto para reclamar el derecho a decidir también sobre el futuro de la sanidad pública catalana que resume las principales reivindicaciones actuales.

El documento -firmado entre otros por representantes de Dempeus per la Salut Pública, del centro de investigación Greds-Emconet, de la ONG Sicom y los editores de la revista CafeambLlet- reclama un sistema sanitario 100% público. Es decir, que recomienda terminar con el modelo específicamente catalán de los centros concertados, donde se han concentrado en los últimos años los escándalos de corrupción y de confusión de intereses. “La colaboración pública-privada existente debe ir reduciendo su ámbito hasta su total separación y definitiva eliminación, ateniéndose mientrastanto a los intereses de la sanidad pública”, afirman los firmantes.

En este sentido, el documento es una respuesta a la sectorial de sanidad de la Asamblea Nacional de Catalunya, que defendió recientemente el modelo catalán de consorcios. De hecho, este manifiesto no es la única voz en contra de la posición de la ANC que se ha expresado en los últimos días. Ayer el grupo de sanidad de Podemos Catalunya también se puso en contra, como imagetambién lo hizo el sindicato alternativo IAC. La sectorial de sanidad de la ANC se presentó oficialmente el mes pasado en el Colegio de Médicos. Llamó la atención que la presentación se hizo a cargo de la Dra. Helena Ris, directora general de la patronal Unión Catalana de Hospitales -organismo dirigido previamente por el actual conseller Boi Ruiz.

Los autores del manifiesto también exigen la restauración de la Agencia de Salud Pública de Catalunya, que tenía hasta el año pasado una personalidad jurídica y trabajaba así de manera independiente con una vocación interdepartamental. Una ley impulsada por el Gobierno la degradó y la colocó bajo el control de la secretaría de Salud Pública del Departamento de Salud.

Por otra parte, los firmantes se oponen a cualquier copago en el sistema sanitario y abogan por una mayor participación de los usuarios en la gestión de la sanidad. También reclaman que la sanidad pública permita la interrupción voluntaria del embarazo.”

Ver también en Dempeus la crítica de PODEMOS sanitat



20/07/2014 - Canvi d'època i política. Alguns apunts.

El canvi d’època en el que ens trobem fa que els codis de la vella política perdin sentit en clau transformadora. Cal una nova gramàtica que torni a dotar la política de significats en el procés de canvi social. Cinc apunts al respecte.


·        Tenir present, d’entrada, l’objectiu bàsic: deixar a les generacions futures una vida millor (des del barri al planeta) a la que ens han llegat -amb molt d’esforç- els qui ens han precedit. És important posar en valor les fites històricament assolides. Tots els esforços han estat necessaris; i fonamenten la necessitat de perspectives noves. Cal ser fidels al futur. Necessitem rebel.lia i creativitat: inconformisme constructiu (moltes llànties enceses per maleïr la foscor, diu el proverbi àrab).


·        L’espai de la transformació social és la vida quotidiana. No existeix el sistema ni les estructures, en abstracte. Les persones són les protagonistes del canvi: ha de ser possible que cadascú construeixi la seva pròpia consciència individual, i les seves pautes de diàleg amb l’espai dels projectes col.lectius. Des de la subjectivitat, s’han d’obrir espais de construcció d’una nova ètica del nosaltres, una infrastructura moral generadora d’accions compartides per un món millor. Dinàmiques de treball per pobles i ciutats del bé comú, on siguin possibles projectes vitals lliures, diversos i tots realitzables en igualtat. Cap finalitat no justifica els mitjans. Són els mitjans els qui incorporen els valors de les finalitats.


·        La societat industrial va donar lloc a ideologies sòlides (a ‘ismes’ de tota mena). El canvi d’època genera ideals líquids, amb noves càrregues de valors i emocionalitat. Cal articular un nou teixit emancipatori amb valors connectats. Perquè la igualtat només val la pena quan és democràtica, quan creix sobre l’exercici de l’autodeterminació individual; perque la llibertat només existeix quan se suprimeixen totes les relacions de dominació; perquè no hi ha cap drecera a la igualtat que no passi per la posada en valor de cada diferència; perquè allò personal té sentit quan s’insereix en vincles solidaris i fraternals; perquè tot això, avui, no és possible sense un respecte escrupulós per la terra i la natura.


·      Hi ha moltes formes de lluitar per un món millor. Cal reconèixer amb complicitat i empatia les opcions dels altres, posar en valor mútuament experiències i formes d’acció, restar oberts als aprenentatges creuats en el procés de canvi social. S’han de teixir ponts entre relats i pràctiques diverses. Generar espais compartits vertebrats per relacions col.laboratives, horitzontals i creatives. Calen moviments socials, una malla associativa densa i arrelada, xarxes comunitàries i veïnals amb vocació de solidaritat, actors polítics i governs honestos amb capacitat de tirar endavant polítiques al servei de les majories. I per damunt de tot calen ciutadanes i ciutadans crítics, actius i responsables.

  
·        El nou temps de complexitats, incerteses i injustícies que vivim no és ni capturable ni transformable des dels resorts ideològics del passat. Però és possible i necessari transformar-lo. Traduir els valors en pràctiques, en alternatives. Eines per superar el consum irresponsable, la desigualtat de gènere i la precarietat. I també l’especulació, la mercantilització de les necessitats bàsiques i la xenofòbia. Superar l’adultocràcia, l’aïllament de la gent gran, la negació d’afectes i suports, i la manca de temps per les relacions familiars i d’amistat. El futur, que existeix en la mesura que es realitza en el present, ha d’arribar a ser policromàtic. Amb una renda bàsica de ciutadania que garanteixi el dret de tothom a l’existència digne, i a partir de la qual cadascú pugui anar teixint autonomia i vincles, benestar emocional i relacional, des de l’ètica de la igualtat i la generositat solidària.




20/07/2014 - Dempeus per la salut pública als mitjans

El passat divendres, Dempeus va estar als mitjans. Toni Barbarà a BTV, noticies matí, a partir del minut 1:27:45 fins el 1:44:10 link: http://www.btv.cat/alacarta/informatius/32654/

i Àngels Martínez Castells a la tarda de la COPE i el link es http://www.cope.es/player/gtu&id=2014071818360001&activo=10

image
Toni Barbarà i Molina, en un fotograma del documental “La Salut, el negoci de la vida”, de SICOM.

A BTV conversen sobre sanitat amb Toni Barbarà, secretari de Dempeus per la salut pública. Les llistes d’espera son insuportables. La situació ja és d’alerta i d’alarma social, però encara pot anar a pitjor. Els diners públics es desvien cap a la privada. Els Govern està aprofitant la crisi per privatitzar el sector negoci salut.

image
.

Àngels Martínez Castells, a l’entrevista feta per Albano Dante al cafeambllet sobre llistes d’espera.

http://www.cope.es/player/gtu&id=2014071818360001&activo=10

A La Tarda de la COPE: “Més de 73.000 pacients esperen per ser operats i el 23% supera el plaç legal. Hem parlat amb Angels Martínez Castells, Presidenta de la Plataforma Dempeus per la salut pública”.

 



18/07/2014 - El mètode Boi Ruiz

P1190846

El senyor Boi Ruiz ens està demostrant des del primer dia de ser nomenat conseller un tarannà molt especial. Primer ja ens va avisar que ho faria tan malament i que millor ens féssim clients de mútues privades. Va ser molt fort. En un país normal seria suficient com per què el president li demanes la dimissió. Si ets nomenat responsable de la sanitat pública no pots dir als ciutadans que es facin de la privada, més encara si la teva feina anterior era defensar els interessos d’empresaris de la sanitat que tenen com a primer objectiu fer diners.
Però als darrers temps s’ha superat. Resulta que es fan moltes retallades a la sanitat pública emulant al Sir Humphrey de Sí, ministre! en aquell episodi on es prohibeix a tot un hospital de tenir pacients per tal d’estalviar.  A l’hospital de la Vall d’Hebron el responsable d’urgències, Xavier Jiménez, espantat pel desori en el qual estan instal·lats, denuncia que hi ha pacients que porten cinc dies a urgències. 700 metges de l’hospital li han donat suport. El gerent de l’hospital va dir a TV3 que Jiménez “no interioritzava la necessitat de canvi i tenia dificultats d’implantar les millores”. Ni Sir Humphrey en el seu pitjor dia s’hagués atrevit a dir aquesta salvatjada. Però hi ha més, el gerent, elloc d’arreglar el problema, ha destituit el pobre responsable d’urgències. Mort el gos, morta la ràbia. I no passa res.
Boi Ruiz assaja un nou tipus de gestió política que depèn de com pot acabar arrelant. Si el govern veu que hi ha massa manifestacions el que pot fer és prohibir-les. Si hi ha massa notícies crítiques amb la seva gestió, pot tancar els diaris. Si hi ha massa aturats, els traiem de les llistes de l’INEM, després de la EPA i/o els enviem a l’estranger (crear llocs de treball, mai dels mais). Si hi ha massa incendis forestals el que cal és talar els boscos, com deia George Bush. Si els rius estan contaminats, els tapem i els convertim en clavegueres. Si hi ha nens que passen gana, els donem en adopció a xinesos. Si el govern del PP vol fer lleis contra les lleis catalanes, el que podem fer és retornar les nostres competències a Madrid. Si les petites i mitjanes empreses necessiten crèdits dels bancs, millor tancar-les, què és el que fem ara. Si la Ministra de Foment se’n fot de tots nosaltres amb les inversions de rodalies, no passa res, l’invites a la teva boda. Ostres, això ja ha passat!
I si Boi Ruiz fa alguna cosa per arreglar els problemes de la sanitat pública? Des que és conseller els problemes, llistes d’espera, urgències hospitalàries etc., s’han agreujat molt. Artur Mas faria bé de destituir-lo i posar un socialdemòcrata que defensi la sanitat pública. Molt es parla que CiU perd vots pel tema de la independència, però hi ha una possibilitat alternativa. I si els votants de CiU deixen de votar-los empipats i esgarrifats per les polítiques de Boi Ruiz?



17/07/2014 - ¿Qué pasa en el PSOE?

Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Dominio Público” en el diario PÚBLICO, 17 de julio de 2014

Este artículo compara el declive del Partido Demócrata en EEUU con el declive del PSOE en España, subrayando los elementos comunes que existen en este declive.


16/07/2014 - Bill Moyers and Jim Hightower on the Rise of Populism

El Profesor Navarro recomienda el visionado de este video.

Para ver el video tienen que acceder a este enlace.


15/07/2014 - Joel Berg: How Hungry Is America?

El Profesor Navarro recomienda el visionado de este video.

Para ver el video tienen que acceder a este enlace.