Titular notícies
Number of results 25 for i

05/03/2015 - Turisme 1S


El turisme sempre és un fet social; fins i tot quan viatgem sols ens relacionem amb nosaltres mateixos. 

La indústria turística està organitzada per a resoldre la connexió entre objectes i subjectes. Els subjectes (turistes) es relacionen amb els objectes del lloc (monuments, empreses, productes...). I tota la lògica de l'enginyeria turística intenta resoldre la relació entre subjectes i objectes. De les oficines de turisme a la senyalització, de les apps als prescriptors o les guies, el turisme ha estat un intent d'apropar aquests elements locals a la mirada curiosa dels visitants.

El turisme que ve serà sobretot una connexió entre subjectes. La nova enginyeria turística s'ha d'ocupar de relacionar primer els turistes amb els residents, segon els turistes entre ells i tercer els turistes amb els ciutadans mòbils. Connectar persones, afavorir interaccions, crear entorns que facilitin l'intercanvi d'experiències, de mirades, de relats. Reconvertir el turisme en un fet social, en el que es creen aquells instants màgics de contacte entre dos universos personals allunyats. 

La gran aventura del turisme que ve és re-construir el Turisme 1S, el turisme social. 


05/03/2015 - La escandalosa cobertura mediática en España del gobierno Syriza

Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Dominio Público” en el diario PÚBLICO, 5 de marzo de 2015.

Este artículo critica el enorme sesgo conservador y neoliberal de los mayores medios de información en España, que alcanza niveles asfixiantes en los fórums económicos. Su cobertura de las negociaciones con Syriza en el caso del rescate es un claro ejemplo de ello.


05/03/2015 - Propostes per una Marea Blanca o de Salut de Catalunya

angelsmcastells:

Perque cal donar a la Marea Blanca la màxima difusió alternativa, doncs no sortirà a TV3 mentre no sigui plural ni de totes….

Originally posted on Dempeus per la salut pública:

Dissabte 28 de febrer de 2015. Més de 300 persones en representació pròpia i de desenes d’entitats ens vam reunir, debatre i APROVAR la Constitució d’una saludable i necessària MAREA BLANCA a Catalunya.

Aquí adjunto, un primer document amb les Propostes sobre el seu caràcter que vaig tenir l’honor de presentar a l’Assemblea reunida al Paranimf de la Facultat de Medicina de la UB, a l’Hospital Clínic de Barcelona.

Propostes per una  Marea Blanca o de Salut de Catalunya

Antecedents:

Plegats, disposem d’una ampla experiència d’austericidis en salut, de retallades, de mercantilització, d’agressions frontals contra la sanitat i salut publiques. Però també de lluites en defensa del caràcter públic, del manteniment dels serveis, dels llocs de treball, de la dignitat i qualitat assistencial.

Disposem també d’uns valors  de base amb el document:  Programa per un Servei Nacional de Salut a Catalunya. Un sistema al que aspirem, de caràcter públic…

View original 948 more words



05/03/2015 - Día 4 de marzo. Plan de Derechos Humanos.

Para mañana se ha convocado la Comisión de Asuntos Exteriores. En esta reunión discutiremos una moción que presenté el 11 de abril de 2014 en la que insto al gobierno a que evalúe la implantación, el cumplimiento y el desarrollo de las medidas contenidas en el I Plan de Derechos Humanos (2008-2012), aprobado en la anterior legislatura. En el Congreso ya fueron aprobadas mociones similares presentadas por PNV (febrero de 2012) y posteriormente otra similar de UpyD. En febrero de 2014, 106 entidades pedían al Gobierno cumplir con los mandatos parlamentarios. Hasta la fecha, el gobierno de Mariano Rajoy ha hecho caso omiso, a pesar de ser un compromiso internacional de España. Recomiendo leer el artículo de Fernando Rey en el diario El País de 20 de febrero de este año, titulado “Tomarse los derechos humanos en serio”.

Como la comisión se reúne a las 9.30 h, salgo hoy para Madrid en el AVE, billete número 7297000519118.



04/03/2015 - Noam Chomsky: By Opposing Iran Nuclear Deal, Israel’s Goal Isn’t Survival – It’s Regional Dominance

El Profesor Navarro recomienda el visionado de este video.

Para ver el video tienen que acceder a este enlace.


04/03/2015 - Día 3 de marzo. Plan de Derechos Humanos / Puig Antich.

Para mañana se ha convocado la Comisión de Asuntos Exteriores. En esta reunión discutiremos una moción que presenté el 11 de abril de 2014 en la que insto al gobierno a que evalúe la implantación, el cumplimiento y el desarrollo de las medidas contenidas en el I Plan de Derechos Humanos (2008-2012), aprobado en la anterior legislatura. En el Congreso ya fueron aprobadas mociones similares presentadas por PNV (febrero de 2012) y posteriormente otra similar de UpyD. En febrero de 2014, 106 entidades pedían al Gobierno cumplir con los mandatos parlamentarios. Hasta la fecha, el gobierno de Mariano Rajoy ha hecho caso omiso, a pesar de ser un compromiso internacional de España. Recomiendo leer el artículo de Fernando Rey en el diario El País de 20 de febrero de este año, titulado “Tomarse los derechos humanos en serio”.

Como la comisión se reúne a las 9.30 h, salgo hoy para Madrid en el AVE, billete número 7297000519118.

 

Salvador Puig Antich

Ayer se cumplieron 41 años de la ejecución de Salvador Puig Antich. En 1973, junto con otros compañeros y compañeras de la Facultad de Medicina y la Escuela de Enfermería del Hospital Clínic, habíamos organizado un pequeño grupo de ideología libertaria. Nuestra misión era, básicamente, realizar acciones directas, buscar desesperadamente contactos con otros grupos y maldecir a los comunistas. La ejecución de Salvador me provocó una profunda rabia. Lo viví como un vil asesinato de un inocente. Y me hizo reflexionar sobre el sentido y el uso de la violencia, algo en lo que hasta aquel momento no había pensado, ya fueran las pistolas del MIL o las barras de hierro y los molotovs que llevábamos. En el PSUC descubrí un pensamiento más racional sobre el significado de la violencia política. Hablando del PSUC, corrió la noticia de que “el Partido” había dado órdenes de desentenderse del caso Puig Antich. Se criticaba la pasividad de los comunistas antes y después de la ejecución. Yo era el primero en creérmelo y en echar en cara a la gente del PSUC su pasividad. Cuando accedí a la dirección del PSUC, pregunté en repetidas ocasiones a los dirigentes de aquella época y siempre negaron que se hubiera dado esta consigna. Se lo pregunté a Santiago Carrillo y me respondió lo mismo. A pesar de estas negativas, no recuerdo que ni durante el juicio a Puig Antich, ni con la sentencia de muerte, ni después de la ejecución, el PSUC se hubiera volcado como correspondía.

 

 

 



03/03/2015 - Día 2 de marzo. Y Romeva nos amargó el día.

Una semana normal de un parlamentario se puede resumir así: los lunes, participación en los órganos de dirección. Los martes, miércoles y jueves, trabajo institucional. Y los viernes, dedicados a la circunscripción en la que has sido elegido. Los fines de semana, actos mil.

Al ser hoy lunes, me han convocado a la reunión del Nucli de Coordinació Ampliat. ¿Qué es el Nucli Ampliat? Es el núcleo dirigente más los “seniors”, que somos convocados de vez en cuando para dar nuestra opinión. La valoración de la Convención Nacional celebrada el fin de semana ocupa buena parte de nuestro tiempo. El balance compartido es positivo. En un proceso participativo y con una fuerte implicación de la militancia, hemos conseguido fijar unos objetivos nacionales y su hoja de ruta. Y lo hemos logrado con el apoyo de una amplia y plural mayoría. Por la tarde, leo en la red que Raül Romeva se da de baja de ICV por no compartir los acuerdos de la Convención. Pues ya está; gracias por tu trabajo, Raül, y mucha suerte en el futuro.



03/03/2015 - Avís per la gent més jove: ensenyament i salut, una mateixa lluita!

Els companys i companyes de la revista Jovent m’han publicat aquestes reflexions que voldria compartir:

Com si d’una mena de divisió de l’activisme social es tractés, els joves i les noies són molt més actius en la defensa de l’educació pública i en contra de les reformes universitàries classistes que no pas en les lluites per la defensa de la salut pública. Sembla del tot lògic perquè viuen de manera quotidiana, i durant moltes hores al dia, les barrabassades del ministre Wert o la precarització a escoles i instituts. Les retallades han afectat la qualitat de la seva formació i és, doncs, massa comprensible que aquest sigui el seu camp d’acció prioritari

“La joventut té més motius que ningú per comprometre’s en la lluita per la salut pública”

Tanmateix, si anem una mica més enllà, crec que la joventut té més motius que ningú per comprometre’s en la lluita per la salut pública. I aquests en serien, esquemàticament, alguns dels punts clau:

1. Els determinants de la salut que afecten la joventut són els pitjors: altes taxes de fracàs escolar, taxes d’atur per a menors de 25 anys superiors al 51%, manca d’accés al subsidi d’atur per la impossibilitat massa generalitzada d’haver pogut tenir abans una primera feina amb drets, salaris de pobresa (quan s’aconsegueixen) que fan impossible una vida independent, i degradació de les condicions d’habitatge (no són sols els desnonaments, també la pobresa energètica i l’estat d’abandonament de barris populars afecten la majoria de joves, i fan impossible aconseguir un habitatge propi…). I tot plegat s’ajunta en una trampa difícil de superar per aconseguir autonomia i elaborar un projecte de vida fora de la família. És a dir, seguint la definició del Congrés de Metges i Biòlegs Catalans a Perpinyà de l’any 1976: viure la salut com un estat d’autonomia personal que permet també ser feliç.

2. Al mateix temps, el sistema sanitari, que juntament amb el d’ensenyament són els dos pilars fonamentals de les polítiques socials de l’Estat, és atacat per les polítiques d’austericidi, responent a les mateixes causes que afecten l’educació: privatització, privilegis injustos per a les elits que deixen sense l’imprescindible a la majoria, mercantilització dels seus valors en el vessant ideològic i de funcionament. El que havia de ser un exercici de professionals amb vocació (tant l’ensenyament com la sanitat) es converteix en una carrera competitiva per la supervivència de qui hi treballa, fent impossible el tracte humà, tancant els ulls al bulling i malmetent l’atenció que requereixen la cura i la formació per a la població més jove.

3. Pel que fa en concret a la sanitat, que hauria de vetllar per evitar, amb accions preventives abans que res, que el deteriorament dels determinants de la salut acabi fent-se evident en malalties de tot tipus entre els joves (entre les quals les mentals, les infectocontagioses, les drogodependències i els desordres nutricionals), acaba per amenaçar el dret de les noies i dones a decidir sobre el seu cos, i tanca els serveis d’atenció sexual, afectiva i reproductiva, i la necessària posada al dia de la detecció i l’ajuda a la violència de gènere entre els i les més joves.

Els joves i les noies han de saber que el Sistema Nacional de Salut contra el qual ara s’han conxorxat PP i CiU per destruir va ser una victòria important de les lluites dels anys 70 i 80, i que en aquells anys es varen donar els primers passos cap a la universalització del sistema sanitari. Una tendència a la universalitat de l’atenció i a la dignificació de la ciutadania que va destruir de forma indigna la ministra d’infausta memòria Ana Mato, proposant el Real Decreto-Ley 16/2012, que va modificar radicalment el règim del dret a la salut a l’Estat. Aquesta llei, que tenia també com a punt de mira les persones joves que no haguessin aconseguit cap feina, ja ha costat la vida de persones migrades con Alpha Pam (una mort del tot evitable amb atenció sanitària adient), dóna tota la credibilitat a l’afirmació que les polítiques austericides i neoliberals maten… de manera literal.

“Les polítiques austericides i neoliberals maten… de manera literal”

 

Crec que ara que es juga a la confusió social i nacional, i massa sovint es mal interpreta el que és la sobirania dels pobles,  els joves i les noies tenen molt a dir en com construir un futur en què la salut s’entengui  de manera semblant a com es va fer a la Conferència de Bangladesh, amb tota la riquesa de matisos de l’anàlisi política, de gènere i de classe, cridant amb encert i de forma lúcida a la reflexió i a l’acció:

«La salut és un assumpte social, econòmic i polític, i és, sobretot, un dret humà fonamental. La desigualtat, la pobresa, l’explotació, la violència i la injustícia són a l’arrel de la mala salut i de les morts dels pobres i els marginats. La salut per a totes les persones significa que s’han de desafiar els interessos dels poderosos, que cal fer front a la globalització i que les prioritats polítiques i econòmiques s’han de canviar de forma dràstica

Com diria el poeta, queda molt (o tot) per fer encara…

 

Àngels Martínez i Castells @angelsmcastells
Dempeus per la Salut Pública @dempeus



02/03/2015 - The Super Rich and Us – BBC Documentary 2015 – Rich People vs Poor People – Episode 2

El Profesor Navarro recomienda el visionado de este video.

Para ver el video tienen que acceder a este enlace.


01/03/2015 - Enhorabona per la SALUT! S’ha creat la #MareaBlancaCAT

imageFa poc més de sis anys de la presentació pública de Dempeus (com molt bé va recordar el company Toni Barbarà) i l’aniversari coincideix amb l’acte que  la Plataforma Ciutadana Pel Dret a la Salut (PDS), el grup impulsor del Parlament Ciutadà (PMC) i el nucli del Clínic del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC-Clínic) varen convocar una sessió del Parlament Ciutadà dedicada a la Salut i el Sistema Sanitari de Catalunya.

EL Parlament Ciutadà va aprovar, com podeu veure a la foto, la creació de la Marea Blanca de Catalunya en defensa del Dret a la Salut. Existeix un vídeo de sicom.cat de tota la sessió del que us recomano, en especial, la Declaració Final, i per anar obrint boca, llegir abans una bona crònica de tot plegar iaquí gràcies a en Siscu Baiges.

D’entre les diverses associacions que varen omplir El paranimf de la Facultat de Medicina de la UB (Hospital Clínic), dues de les més noves varen ser les Plataformes d’Afectats per l’Hepatitiis C de Girona i Barcelona. Aquesta darrera es va presentar amb la intervenció que reprodueixo tot seguit, amb la seguretat de que per la seva determinació, la força que aportaran a la Marea Blanca de Catalunya i la justesa de les seves reivindicacions, aconseguiran guanyar i demostrar que, en salut, també guanyem batalles, mentre esperem fer fóra la Màfia de tots els serveis públics.

“Som la PLAFHC Bcn i ens estem organitzant per aconseguir JA el millor tractament per A TOTES les persones afectades per Hepatitis C

Què volem dir amb el “millor tractament”?
Aconseguir la dispensació de medicaments d’última generació lliures d’interferó (o sigui amb els menors efectes secundaris possibles), amb el més alt percentatge de curació, a preus raonables per a les arques publiques. I per a totes les persones, sigui quina sigui la fase en què es trobin, establint una prioritat ABSOLUTA I URGENT per F4, F3, pretransplantats i trasplantats.
-L’ hepatitis C és anomenada la malaltia silenciosa, perquè gran part de la població que la pateix, no ho sap, a causa de l’avanç asimptomàtic que te fins a ser detectada.
-També ha estat una malaltia silenciada, per la societat en general i pel propi col•lectiu per evitar l’estigma i el rebuig social que signifiquen les malalties infeccioses. I per a la resignació a la qual ens acollíem per les poques possibilitats de cura que hi havia.
-Però actualment la HC és una malaltia que es pot eradicar i ja no ens resignem a seguir callats ni a patir ni a morir.

-Volem reclamar a totes les administracions competents els següents punts:
-Aplicar amb la màxima celeritat l’accés als nous fàrmacs aprovats recentment en l’àmbit europeu.
-Creació d’un registre d’afectats que reflecteixi fidelment el panorama actual per poder aplicar mesures eficaces i reals.
-Respecte cap als pacients i els seus drets a ser informats del seu estat i de tots els detalls sobre els diferents tractaments i el que signifiquen. A respectar la seva decisions en relació als tractaments més adients.
Reclamem també més visibilitat i recursos a tots els nivells, accessibilitat a diagnosis ràpides i gratuïtes, així com més informació i campanyes de sensibilització per a la població.

L’aplicació del tractament a totes les persones afectades és una mesura de prevenció per evitar nous contagis i, a la llarga, un estalvi de la despesa pública sanitària.
I el més important, evitar més dolor i desesperació a totes les afectades i les seves famílies. No volem esperar a tenir danys irreversibles, com cirrosi o càncer hepàtic, o haver d’arribar a fases de fibrosi altes perquè ens concedeixin un tractament.
La detecció precoç serà la clau de l’èxit de la seva curació i desaparició, com ho és en qualsevol malaltia.

Tot això ens porta a lluitar pel nostre dret a la salut i en defensa del sistema públic sanitari, denunciant l’actual situació problemàtica de retallades i privatitzacions .
Volem condemnar l’opacitat i el ball de xifres de les dades oficials, les mentides interessades dels responsables polítics agreujades pel període pre electoral, així com La confrontació entre el dret de totes a la salut pública i els interessos de la indústria farmacèutica en connivència amb els governs. Això, no només afecta els medicaments de l’hepatitis C, sinó als de totes les malalties, convertint en mercantilisme la salut de totes nosaltres.

Aquest mercat en el que han convertit la gestió de la nostra salut, on priven els beneficis econòmics i la especulació farmacèutica , fa que un pacient crònic sigui més rendible i desitjable econòmicament que una persona sana. De forma que aquets perversa visió de la sanitat comporta un transvasament continu de diners públics cap a les empreses privades.

Davant de tot això pensem que la millor manera d’afrontar aquests problemes és la col•laboració i unió entre el personal sanitari, usuaris i població en general, com aquí i ara estem construint.

Agrair a tots els col•lectius aquí presents la seva lluita i la solidaritat que han mostrat cap a nosaltres:
Totes unides, defensarem el nostre dret a la salut, un dret de tot el poble.”

Per una salut, publica, universal i de qualitat.



27/02/2015 - The Super Rich and Us – BBC Documentary 2015 – Rich People vs Poor People – Episode 1

El Profesor Navarro recomienda el visionado de este video.

Para ver el video tienen que acceder a este enlace.


27/02/2015 - Pla Juncker i la mare que els va…

IMG_0412 (3)

Es veu que hi ha un pla de la UE per finançar grans obres públiques. Ja és delictiu que porti el nom de la persona que hauria de defensar els drets dels europeus i en comptes d’això defensa els drets de les multinacionals a no pagar impostos utilitzant Luxemburg de paradís fiscal. Què en podem esperar d’un individu com aquest?

A veure, per què jo he de finançar i pagar la MAT? Si unes empreses elèctriques volen comprar i vendre energia i per aquesta raó necessiten estar més connectades perquè no es paguen i es financen les línies elles? A més, si a França es poden fer soterrades i a Collserola probablement també, per què en d’altres indrets de Catalunya han d’anar trinxant el paisatge? Un dels arguments més delirants és que així, amb empreses elèctriques interconnectades, l’energia serà més barata! Em rebolco per terra de l’atac de riure i de cabreig. Tindran cara dura! Cada pas en la concentració energètica ha significat més monopolis i, és clar, augments abusius de preus. S’estudia aquest efecte a primer d’econòmiques.

Crec que ens hauríem d’oposar frontalment a finançar unes obres que només serveixen per crear monopolis i per fer-nos cada dia més dependents de cada vegada menys gent. Trobo normal que hi hagi plans d’inversions europees. El que trobo totalment inacceptable és que els beneficiaris no siguin els governs sinó que aquests facin de delegats de les multinacionals i presentin projectes d’empreses com Endesa, Vodafone o Telefònica.

Tothom s’ha begut l’enteniment? O sigui, empreses que amb artificis fiscals no paguen impostos estan fent negocis amb els clients europeus. A més, amb molt de desvergonyiment utilitzen finançament públic per les seves inversions amb unes condicions immillorables que ja voldrien les Pimes. Això quan no se’ls garanteix que si les inversions van malament ja els tornarem els diners amb els impostos.

El darrer cas. Donarem 275 milions d’euros, és a dir, 45.000.000.000 de pessetes a Cedinsa, empresa participada pel Santander, Bankia, CaixaBank, BBVA, Catalunya Bank i ICO. Com que no passen els cotxes que volien per l’autovia Vic-Ripoll, doncs a pagar la Generalitat. O pitjor: ja sabien que no hi passarien cotxes? Algú s’ha enriquit fent les obres i algú s’està enriquint finançant-les. Això sí, no obrirem els quiròfans tancats per les retallades perquè no hi ha diners. I els de l’hepatitis C que s’esperin. 11.000 catalans que amb aquests diners es podrien curar. Necessitem governs que representin al poble, no les multinacionals.



25/02/2015 - Lo que no se dice sobre las negociaciones con Syriza

Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Pensamiento Crítico” en el diario PÚBLICO, 25 de febrero de 2015.

Este artículo presenta información ignorada por los mayores medios de comunicación en España que indica que a pesar del enorme desequilibrio de fuerzas entre Alemania y sus aliados por un lado, y el gobierno de Syriza por otro, este último consiguió unas concesiones que inician la posibilidad de un cambio tanto en Grecia como en Europa, agotada por las políticas de austeridad que han tenido un impacto nefasto para el biestestar de las poblaciones.


25/02/2015 - Alberto Garzón denuncia, propone y calla a Rajoy en el #DEN2015

Alberto-GarzonLa mayoría de periodistas, comentaristas y aficionados parecen no poder alejarse del viejo esquema bipartidista y se limitan a jibarizar el debate del Estado de la estafa de la nación (que no es) al enfrentamiento entre Rajoy y Sánchez. Encuestan sobre quien “ha ganado” -como si de un mero ejercicio de oratoria se tratara-  destacan errores y destemplanzas y nos encierran, por tanto y queriendo o sin querer, en una mini-política que ya se demostró desde el 2011 que nos quedaba absurdamente estrecha. Tanto, tan pequeña y limitadora, que el grito de “No nos representan” fue el primer rasgón liberador en una levita (o camisa de fuerza, según se mire) que ya era festín de las polillas.

celia candy crashAyer, en el Debate y de entre las filas de Izquierda Unida, destacó la voz de un joven de 29 años, comunista, que no leía su discurso, que recordaba frente a la macroeconomía -que tanto tiene de metafísica-  a los niños sin pediatra ni médico de familia y a la juventud que ha tenido que emigrar… No hace falta que les explique nada sosbre una precariedad denunciada por Garzón, ni la pobreza energética, ni cómo se ha regalado lo imprescinidble a quienes lo tienen todo, porque pueden oírlo ustedes mismos-

Y no se pierdan el final del primer video. Alberto Garzón no habla sólo de sí mismo ni se despide de Rajoy a título personal. Todas las personas que vivimos la rebelión y la insumisión, el hastío y la rabia ante tanta corrupción y prepotencia, vamos a conseguir que éste sea el último debate en el que el PP esté en el gobierno. A ellos les deseamos mucha suerte en sus juegos de Candy Crash-… especialmente en el ámbito más privado de sus vidas…. Para nosotros nos reservamos y queda en alto la promesa cierta de SALUD y REPÜBLICA.



24/02/2015 - Día 24 de febrero. Verds d’Andorra.

Participo en la campaña electoral de Andorra dando apoyo a la candidatura de la coalición “Junts”, integrada por PSA, Verds, Iniciativa Ciutadana e independientes. He participado de la mano de Els Verds d’Andorra, partido hermano, encuadrado en el Partido Verde Europeo.

Los Verdes andorranos son un partido de reciente fundación, en 2003, y muy activo desde sus inicios. Un partido que se reconoce de la corriente ecosocialista o de la izquierda verde. Una organización que actúa en una realidad política, como la andorrana, muy complicada. Andorra es un país que cuenta con una reciente Constitución, y está tutelado por dos copríncipes, que son quienes firman las leyes aprobadas por su parlamento. En el caso del copríncipe francés, el presidente de la República Francesa, ningún problema. Donde sí lo hay es por parte del otro copríncipe, el obispo de la Seu d’Urgell, que no firmó la ley del divorcio y ha amenazado con oponerse a una posible ley del aborto. La Iglesia, como siempre, entrometiéndose en la soberanía de un parlamento. Andorra es un pequeño país de casi 80.000 habitantes, de los que solo pueden votar una cuarta parte; el resto, al no tener la nacionalidad andorrana, no pueden. Se precisan 20 años de residencia para optar a la ciudadanía. Es también un país con un sistema financiero, 20% de su PIB, poco transparente. Con pocos derechos civiles, sociales y laborales. Y con un territorio muy castigado. Els Verds y la coalición “Junts”, a los que deseo mucha suerte, tienen mucho trabajo por delante. Estuvo nevando todo el día.



24/02/2015 - Alemania notó los recortes, pero no le llega ni a la rodilla a lo de España

El Profesor Navarro aconseja la visión de este documental.

Para ver el video tienen que acceder a este enlace.


23/02/2015 - Sessió del Parlament Ciutadà: Salut i sistema sanitari a Catalunya

Originally posted on Dempeus per la salut pública:

Pel dret a decidir,  també, la
nostra salut

28 febrer 2015 – 10 a 14 h Facultat de Medicina de la UB
(paranimf del Clínic)

Benvolguda, benvolgut,

La plataforma ciutadana Pel Dret a la Salut (PDS), el grup impulsor del Parlament Ciutadà (PMC) i el nucli del Clínic del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC-Clínic), us convidem a participar a la sessió que tindrà lloc el proper dissabte 28 de febrer al paranimf de la Facultat de Medicina de la UB (Clínic).

Aquesta sessió del Parlament Ciutadà acomplirà la doble funció de ser un espai de debat, confluència i cooperació, i un instrument d’empoderament i acció política de la ciutadania.

Som la ciutadania qui hem de decidir quines són les nostres necessitats i prioritats en l’àmbit de la salut i el sistema sanitari. Amb aquest objectiu, més de 40 entitats ja han donat suport al manifest Pel dret a…

View original 276 more words



23/02/2015 - Playing with Fire? A Debate on U.S. Arming Ukraine & NATO Expansion to Russia’s Border

El Profesor Navarro recomienda el visionado de este video.

Para ver el video tienen que acceder a este enlace.


20/02/2015 - La cara de Karl Marx

foto

Llegeixo que Enron tenia 632 filials opaques. És a dir, empreses creades per Enron però que no sortien a les auditories. Tot era fals. L’auditora de l’empresa també era corrupta, ja que rebia massa diners com per explicar la veritat. Llavors, en aquestes condicions, quant valia una acció? Com podia saber un inversor si ho feia bé o malament, si era arriscat o no ho era? No ho podia saber. Això passava a finals de l’any 2001. Només anticipava la crisi de l’any 2007.

El més fotut és que des d’aquells dies fins a la crisi del 2007 i fins ara no s’han canviat les regles de joc. El món és un gran casino on les cartes estan marcades, tots els jugadors fan trampes i les lleis, els policies i els jutges que hi haurien de posar seny resulta que formen part del sistema trampós. És evident que això ja no és el mode de producció capitalista, és una altra cosa. Té un nom: màfia. Vista l’evidència que tot és una enganyifa, per què no ens inventem un sistema nou de fer pagar impostos a les empreses? Com sabeu, hi ha molts logos a les etiquetes dels productes. Per exemple, les empreses d’apostes per Internet, s’ha pactat que les que paguen alguna cosa a Hisenda -no sé si molt o poc- puguin posar la bandera espanyola amb la inscripció “juego seguro”. Si es tracta de productes ecològics hi ha un arbre, si és paper reciclat, una mena de triangle amb fletxes.

I si posem un logo nou als productes? Es tractaria d’un logotip per a les empreses que tenen responsabilitat cívica i paguen els impostos que toquen. Així, quan anem a comprar podríem triar entre comprar llet a una empresa que contribueix a l’estat de benestar, o a una altra que evadeix els impostos a Luxemburg, pàtria del nostre President bandarra Jean Claude Juncker, i a qui se li’n refoten les pensions dels nostres avis, per exemple. Proposo un logo copiat del que va fer Podem. Aquí podríem posar la cara de Karl Marx. Si l’empresa a més de pagar el que toca dóna diners a causes cíviques, llavors podria posar al costat la d’Engels. Si, a més, és una cooperativa, llavors hi podria afegir la de Dolores Ibárruri, la Pasionaria.

Per contra, a les empreses que no paguen res a Hisenda, perquè diuen que perden diners a Espanya -en realitat tot ho defrauden- per exemple Apple o Google, els obligaria a posar la cara d’un neoliberal com Sala Martín, així amb les seves horteres americanes ho veuríem d’una hora lluny. I compraríem una altra cosa.

Per cert, no té massa a veure, però us heu fixat en la cara d’indocumentat, psicòpata i analfabet emocional que fa el president de l’Eurogrup Jeroen Dijsselbloem? Algú li hauria de dir que tan poca empatia és senyal de patologia no diagnosticada. I que hi ha psiquiatres que ho tracten.



20/02/2015 - Hope is Changing Sides: Understanding Spain’s Political Change

El Profesor Navarro aconseja el visionado de la conferencia que dio Pablo Iglesias en Cuny, la universidad pública de Nueva York.

Para ver el video tienen que acceder a este enlace.


19/02/2015 - El ataque del gobierno de Rajoy al pueblo griego (y al español)

Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Dominio Público” en el diario PÚBLICO, 19 de febrero de 2015.

Este artículo muestra la falsedad de los argumentos utilizados por el gobierno de Rajoy poniendo los intereses de los españoles y los griegos en conflicto.


19/02/2015 - #ReaccionaDos : Porque es tiempo de rebelarse

Lo presenta mejor que nadie Rosa María Artal en su blog. Y no podía ser de otro modo porque la escritora y periodista ha vuelto a conseguirlo: reúne y coordina de nuevo a Lourdes Lucía, Baltasar Garzón, Federico Mayor Zaragoza, Juan Torres López Ignacio Escolar, Javier López Facal, Javier Pérez de Albéniz, Carlos Martínez y a mí misma, Angels Matínez Castells, en torno a una indignación que necesita transmutarse en cambio urgente, en tsunami político que arrastre hasta las alcantarillas del inframundo la corrupción cronificada de los seculares herederos de los privilegios. En el epílogo se suma Javier Gallego Crudo, una incorporación de lujo a ReaccionaDos.

650_AG15258.jpgDesde la editorial Aguilar preguntan a los futuros lectores:

¿Cuánto más estás dispuesto a perder?
¿Cuánto más estás dispuesto a permitir que les quiten a tus hijos?
¿Tan difícil es hacer algo por evitarlo?


El paro juvenil ha alcanzado el 53 por ciento. Algunas estadísticas cifran la tasa de pobreza infantil en torno al 33 por ciento cuando hace cuatro años era del 17 por ciento. Sin embargo, las empresas que cotizan en el Ibex son un 67 por ciento más ricas. La deuda pública ha aumentado hasta alcanzar récords históricos: un billón de euros… La sociedad española está sufriendo uno de los mayores destrozos de su historia reciente. El brutal aumento de la desigualdad está poniendo en peligro las bases de la democracia.

En abril de 2011, poco antes del 15M, salía publicado Reacciona, un libro bajo cuyo premonitorio título se reunían las opiniones críticas de un heterogéneo y nutrido grupo de personas, destacadas en sus respectivos ámbitos profesionales. Buscaban denunciar la estafa de la crisis y proponían medidas para conseguir plantarle cara a la misma o, como decía José Luis Sampedro, para «convertir el ocaso en ocasión». Inspirados en la indignada llamada de Stéphane Hessel y su aliento a la movilización, Reacciona alertaba de la cada vez mayor separación entre poder político y ciudadano, al mismo tiempo que alentaba a una reacción por parte de la sociedad española. Hoy ya no están ni Sampedro ni Hessel, cuya participación en aquel libro fue decisiva, pero sus ideas siguen latentes.

Han pasado los años pero el movimiento ciudadano no ha sido lo suficientemente fuerte como para impulsar un giro drástico a la situación. No ha conseguido evitar que la desigualdad haya seguido aumentando alarmantemente, igual que lo ha hecho la pobreza, el número de parados, de desahucios, de imputados por corrupción y el desprestigio de la clase política en general. Es el momento de resucitar el espíritu indignado y constructivo de aquel libro para hablar de todos los desmanes que se han perpetrado en nombre de la estabilidad económica y social. Hoy más que nunca se vuelve a hacer apremiante reaccionar.

Es el momento de rebelarse. Ahora, en ReaccionaDos, los mismos autores de 2011 —Rosa María Artal, Federico Mayor Zaragoza, Ignacio Escolar, Lourdes Lucía, Baltasar Garzón, Juan Torres López, Ángels Martínez i Castells, Javier Pérez de Albéniz, Javier López Facal y Carlos Martínez, y la incorporación de Javier Gallego Crudo— reflexionan sobre el camino recorrido y las grises circunstancias acontecidas. Igualmente, presentan propuestas y proyectos de cambio que, sobre todo, permitan reducir las desigualdades sociales, regenerar el sistema y rescatar a las personas más que a los bancos y otras instituciones financieras. Ponen en evidencia la existencia de posibles soluciones a la crítica situación de la sanidad, la educación, la justicia, la ciencia y la cultura, y que, además, ya hay grupos que están manos a la obra para localizarlas.



18/02/2015 - El dret a l’existència

rendabasica260115-difu3

Article publicat a La Independent

Des d’una perspectiva feminista hem desenvolupat diferents propostes per combatre la pobresa femenina. El dret a viure dignament (que no amb dignitat, d’aquesta ens en sobra sovint), en igualtat de drets i oportunitats i amb llibertat és l’objectiu. Són moltes les propostes globals i parcials. Em sembla important, també des d’una perspectiva feminista posar sobre la taula el debat sobre la Renda Bàsica Ciutadana.

La Renda Bàsica es defineix així: és un ingrés pagat per l’Estat a cada membre de ple dret de la societat o amb residència acreditada, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és una persona rica o pobre, o dit d’una altra manera, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui. La RB, doncs, supera els subsidis condicionals i familiars i dota de control personal de l’ingrés.

L’anàlisi, que faig des del feminisme, em porta a fer una valoració positiva. D’entrada ens proposa una reflexió central: dret al treball o dret a una renda? Quin és el valor del treball? De quin treball parlem?

D’una banda, la precarietat laboral, que actualment és per tothom, afecta de forma molt més directa les dones. Ja partim d’una desigualtat de base en l’accés al treball productiu, fruit de la divisió sexual del treball i de la construcció social del breadwinner, l’home com a sustentador de la família, un model de família patriarcal. La crisi ha precaritzat més el treball però les dones ja partíem d’una bretxa salarial important i la precarietat ens ha afectat més, alhora que la bretxa ha augmentat. Més del 80% dels contractes que es fan a temps parcial estan destinats a dones, amb la disminució de sou i prestacions socials que comporten.

Pel que fa al treball invisible, el treball familiar i de cura, bàsicament recau sobre les dones, no té reconeixement social ni valor. L’estudi de Cristina Carrasco, publicat per l’Institut Català de les Dones, destaca que les dones dediquem un 68’8% del temps al treball familiar i domèstic i si aquest es comptabilitzés el PIB de Catalunya augmentaria un 65’9%. Aquest és el treball invisible i no remunerat del que les dones fem donació a la societat. En aquest punt -i tenint en compte les dificultats de les dones a l’accés al treball, així com la llarga situació de crisi que ens ha portat a un 22% de persones a l’atur, moltes de les quals ja no tindran mai més accés a un treball remunerat- parlem de dret al treball, dret a quin treball? Hi ha una gran precarització de salaris, manca real de negociació. Repartiment del treball, de quin treball? familiar i de cura? Voluntari? Precari?

Si bé la manca de treball i la precarietat laboral, afecta a tothom afecta especialment les dones que, a més, tenim un menor poder adquisitiu, majors responsabilitats familiars i una manca d’accés a llocs de decisió. Aquest factors fa de les dones un grup social que acumula més factors d’exclusió social. La manca de reconeixement econòmic i social del treball domèstic i de cura;el tipus de contractacions que provoquen una manca d’antiguitat als seus llocs de treball (un 23% de les dones porten menys d’un any a la seva feina) són altre factors de base que afecten directament a la precarització de la qualitat de vida de les dones.

Alhora, les dones som les grans afectades per les retallades, no només es retallen els nostres drets sinó també aquells serveis públics que ens proporcionava l’incipient Estat Català del Benestar i que ens permetia optar a una vida amb una certa llibertat d’opció. Una llibertat que contenia límits clars degut a que les polítiques d’igualtat d’oportunitats, malgrat els avenços, encara no havien consolidat els seus objectius.

Que proposa la Renda Bàsica? Un nou model social. És una forma d’accés a la renda i per tant un mecanisme de la seva redistribució. Constitueix una mesura de política social que pretén fer front a diversos problemes socials tals com la pobresa, l’atur, la precarietat laboral i la desigualtat de gènere.

La implantació d’una RB d’una quantia superior al llindar de la pobresa, calculat a Catalunya a partir de l’IRSC (Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya) Una persona és considerada pobre si rep uns ingressos inferiors al 60% de la renda mitjana. Una Renda Bàsica ens posa sobre la taula la llibertat de ser i el dret a existir, al marge de la productivitat. El valor del treball productiu canvia i es dóna valor al treball social i de l’àmbit familiar i de cura. Una RB ens dotaria d’una major capacitat de negociació i de llibertat per a triar allò que volem fer, els treballs actualment més precaris i mal pagats es valorarien més com a resposta a la possible manca de mà d’obra (en tot cas de mà d’obra barata), per posar alguns exemples. En definitiva, la RB canviaria la manera de percebre el treball i la centralitat que té actualment la productivitat i els beneficis per sobre de tot i de tothom.

D’altra banda, a RB no seria en absolut un substitut del conjunt dels serveis públics que actualment presten els Estats de Benestar. només substituiria les prestacions “monetàries” actualment existents, en la mesura en que aquestes es trobessin per sota de la quantia fixada per a la RB.

És possible implementar una Renda Bàsica? En aquest punt la RB també planteja un aspecte important. Una reforma del IRPF i prestacions actuals monetàries  permetria un canvi important, i més equilibrat socialment, en les aportacions a l’estat i seria possible finançar una RB

Hi ha qui reclama a la proposta un canvi total de sistema, però també cal destacar que la RB no acabaria amb totes les desigualtats. Aquesta és una proposta de redistribució de rendes, és una proposta agosarada i revolucionària però no li podem demanar que arregli totes les desigualtats sinó que com a proposta de caire monetari el que fa és millorar la situació de facto i planteja alguns dels reptes socials que tenim, alhora que ens dota de llibertat de tria. Cal acompanyar la proposta amb polítiques socials avançades i desenvolupar unes polítiques de dones que permetin un avenç real cap al reconeixement de la diferència sexual, tot i així el fet de dotar d’una renda individual que ens permeti triar lliurement, que doti dones sense cap recurs econòmic per a optar a una vida millor, fugir de situacions no volgudes, de precarietat i de violència, és un pas endavant important i necessari.

Tweet


18/02/2015 - Día 18 de febrero. Las mentiras del ministro García-Margallo.

Sigue el Pleno del Senado. Será corto, calculo que a mediodía lo habremos terminado. El próximo será uno de esos Plenos atiborrados de proyectos de ley a tramitar. Se habla de que vamos a discutir sobre: la reforma del Código Penal, la seguridad ciudadana, la financiación de los partidos políticos, la regulación de los altos cargos de la administración y la proposición de ley PP-PSOE del “pacto antiyahidista”. De haberse habilitado el mes de enero, hubiéramos podido realizar una tramitación más sosegada de los proyectos de ley. Legislamos, por voluntad del PP, rápido y mal.

En el debate de la moción sobre empleo realizado ayer, denuncié la vergonzosa mentira del ministro de Asuntos Exteriores y Cooperación, señor García-Margallo, cuando afirmó que los recortes presupuestarios efectuados por el gobierno Rajoy son por culpa de los préstamos realizados a Grecia. Es una mentira. España no ha realizado ningún préstamo a Grecia. Este país tiene avales financieros por valor de 26.000 millones de euros que son el resultado de nuestras obligaciones con los organismos financieros multilaterales. Los recortes son producto exclusivo de la voluntad de este gobierno de someterse a los mandatos de la Toika. Por otra parte, cuando uno es avalista, su principal preocupación debe ser ayudar a que el avalado devuelva el préstamo, por lo que lo más inteligente por parte de Rajoy sería apoyar una reestructuración ordenada de la deuda griega y así garantizar que Grecia la pueda pagar. Esto es exactamente lo que solicita el gobierno de Syriza de Alexis Tsipras. Hoy, Antón Losada escribe, en “Zona Crítica” de eldiario.es, un artículo titulado “Grecia debe morir”. Extraigo un párrafo del mismo, que dice: “Asumámoslo. Los griegos no pueden ganar. Ese es el verdadero problema. Simple y llanamente, no pueden ganar ni siquiera un poco, porque, si lo hacen, se vendrá abajo esa gran estafa europea conocida como austeridad. Grecia, como Romeo, debe morir”. Comparto su afirmación.

Vuelvo a Barcelona en el AVE, billete número 7795400513540.



18/02/2015 - El ataque frontal del gobierno alemán y el BCE a Grecia

Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Pensamiento Crítico” en el diario PÚBLICO, 17 de febrero de 2015.

Este artículo analiza la relación existente entre Alemania y Grecia durante los siglos XX y XXI y que muestra la enorme insensibiliddad democrática del establishment conservador neoliberal alemán y su visión ofensiva del pueblo griego. El artículo también detalla como el Banco Central Europeo ha sido un instrumento político al servicio de tal establishment.