La necessitat de definir unes fronteres socials justes ha protagonitzat la tercera jornada de la UPEC. Les solucions per combatre l’atur juvenil o la reflexió sobre la democratització dels recursos primaris han plasmat noves vies per combatre la crisi econòmica i de valors.

Així, a la conferència anomenada “Atur juvenil: fracàs individual o fracàs social” hi han participat el sociòleg Pau Serracant, la professora d’antropologia Sílvia Carrasco, el portaveu nacional d’Avalot, Dani Garcia, i la coordinadora nacional d’Acció Jove, Tània Pérez. Serracant ha denunciat que “la joventut surt després de la crisi que la població adulta” i ha ressaltat que “arran del crack econòmic, la taxa de desocupació és menor la de la dona que la de l’home”. En la mateixa línia s’ha mostrat Garcia que ha sentenciat que “s’ha instal•lat una por social a perdre-ho tot” i com a solució per combatre-la ha proposat “fomentar places a l’escola oficial d’idiomes, més formació i potenciar el cooperativisme i l’emprenedorisme” entre d’altres.

La coordinadora nacional d’Acció Jove, també ha criticat que les taxes de desocupació juvenil són sagnants ja que “quatre de cada deu no tenen feina” i ha afegit que aquest fet “no només és estructural sinó que també conjuntural”. Pérez s’ha mostrat preocupada per l’augment considerable de les taxes universitàries, perquè segons ella, “es trencarà la consigna històrica del fill de l’obrer a la universitat” i per això ha instat l’auditori a passar de la mobilització al cabreig”. A més, Sílvia Carrasco ha assegurat que “el mercat laboral recluta persones de baixa qualificació” i ha ironitzat afirmant que “Sarkozy va fer una acció molt positiva: donar a conèixer l’ètnia gitana, la que més discriminació pateix”.

D’altra banda, a la ponència “La democratització dels recursos primaris: la crisi alimentària, energètica i de l’aigua” hi han participat el doctor en ciències físiques Pedro Arrojo, el doctor en enginyeria elèctrica Marcel Coderch i el president de la Fundació Terra, Jordi Miralles. Arrojo ha assegurat que “no és un problema d’escassetat, sinó de repartiment” i ha instat a “fer un canvi de mentalitat i a deixar de pensar en la gestió de l’aigua i a pensar en la vida del riu”. “Els anglosaxons van entendre abans que els llatins el conte de la gallina dels ous d’or, ja que s’han adonat que han de cuidar els animals per obtenir el màxim de beneficis possibles”. Tot i així, ha denunciat que “ser més rics és legítim, però, no és un dret, per tant, fer diners no justifica contaminar un riu que no és teu”.
En canvi, Coderch ha recomanat “la reducció del consum per estabilitzar la població” i ha assegurat que “si es comença a fer al 2011 el primer món tindrà el 80% del consum, però, al cap d’uns anys ja serà el 20%”. “Aquest fet és molt important perquè ells tindran més quan nosaltres tinguem menys” ha afegit. El biòleg Jordi Miralles, també ha criticat el que ha comportat la revolució verda, ja que, d’entre d’altres “ha eliminat 86 milions d’hectàrees i ha sobreexplotat els recursos”. Alhora, ha denunciat que “hi hagi malalties per estar sobrealimentat” i ha reivindicat “la necessitat de menjar amb consciència, amb alternatives com el vegetarianisme, la democràcia alimentària o les llavors lliures”.


Taula: Atur juvenil: fracàs individual o fracàs social?


Taula: La democratització dels recursos primaris


Taula: Madrid no és París